Aquesta pàgina ha estat revisada.
ni las noyas de la vila ,
ni molt menos los minyons.
Me ho ha dit l' aigua en que 't miras
de la pica de la font;
me ho ha dit la rialleta
ab que veus juntas dos flors,
y 'l suspir ab que acompanyas
lo volar de dos coloms.
Ves á Monserrat, hermosa,
Deu te guíe y l' angel bo:
si t' hi porta una promesa
tan agradable al meu cor.
Si de lo alt de aquellas serras
me consagras un recort,
los demés que jo' t marésqui,
procura que sian tots
purs y sants y carinyosos,
com aquell será preciós;
pus sil 's sers com tu en la terra
estiman ab ton amor,
¿com no estimarán, hermosa,
trovántse del cel tan prop?
Octubre de 1859.
