sòu lo trasllat de la prudent matrona
á qui en los Sants Escrits laor se dóna.
Mòlt valen, mòlt, las altras espanyolas,
dignas també de universal amor;
mès per vosaltras, per vosaltras solas
que conservau com un preciós tresor,
las austeras costums de nostres avis,
sòn rich llenguatje y llurs proverbis savis.
Per vosaltras, mon cor ple de ternura,
guarda encara una flor del sentiment,
y ans que la mort mustigue sa frescura,
vull eixa flor donarvos en present;
no menyspreeu eix do de ma pobresa
al mirarlo sens brillo y sens bellesa:
Puig que sovint la planta més inculta
conté lo extret medicinal millor,
y lo vas rústich que la pols oculta,
guarda á vegadas exquisit licor,
y del rocall que lo minaire tira,
lo bon copellador grans d' or retira.
Rebéu donchs mon present, dolsas germanas,
y deixáu que algun cor ple de verí
diga, queu's umplo de alabansas vanas,
per que lo elogi refluesca en mi...
Jo desprecio eixa sátira indiscreta,
puig que dona no sò, sinó poeta.
Y si de vostras cualitats, alguna
jo possehís com maternal llegat,
per mi grant ditxa fora y gran fortuna
que guardaria com tresor sagrat,
y ab do preciós lo cel me enriquiria
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/294
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.