Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/308

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ni lo pobre si soleja,
ningú l' uracá hi conjura,
y al teu pal sense figura
escupen l' odi y la enveja.
Y per fi, ja derrocada
y mitj cuberta de fanch,
no estás com ans rodejada
de pacífica maynada,
sinó espurnada de sanch.
Creu, dels pobles protectora,
torna á difundir de nou
ta influencia salvadora,
parla al qui fidel te adora
y al indiferent commou.
Res hi fa que sepultada
estigues devall lo vel
de aqueixa enruna apilada,
ta véu misteriosa agrada,
vinga de terra ó del cel.
Prou muda has estat tans dias,
prou entregada al olvit,
y prou en tas cercanías,
als que ab llas fratern unías
la discordia ha dividit.
Camparols, á la creu santa
¿per qué olvidada deixau ?
á la que de ditxa tanta
vos colmá, sobre sa planta,
¿per qué novament no alsau ?
¿Ahónt êxisteix memoria
de ningun brau campeó,