ab catifas de verdura,
y ab sofás de tronchs de faig.
Lloch agrest hont van las ninas
y hont besant sa cara hermosa,
las confòn l' aura amorosa
ab las flors del gentil maig.
Y 'ls aucells buscan son niu
entremitj de la verneda;
los aucells buscan son niu
entremitj del bosch joliu.
Sota de un sálzer sentada una nina,
trena joyosa son rich cabell d' or;
es son mirall fresca font cristallina;
son sos adornes violetas del bosch.
Altra, teixint matisada guirnalda,
gronxa son cos, que es de gracia un tresor;
altre ab son blanch cabridet á la falda,
canta mès fi que 'l festiu rossinyol.
Mès ¡ay, ay dels cors!
que son eixas noyas
las mès ricas toyas
del mès de las flors.
La vesprada al camp regala
de albas perlas bona almosta;
lo sol bell fugi á la posta,
