furiosa rodolant de timba en timba.
«Oh greu dolor que tots los dolors passas,
tu de mon cor n' has fet niu de amarguras,
tu que ets al hom com al caball mordassas.[1]
Per mí s' han acabat ja las venturas.
¡Fereix de mort, Dèu mèu, mon pensament![2]
Fugiu, fugiu de mí, mortals criaturas!
Jo no só un home, só un dolor vivent!
«Cervo ferit á qui la set abrusa,
no desitja la font com jo la calma.
De mon dolor mon pensament abusa
y del martiri porta 'l cor la palma.
Senyor Dèu mèu, ab l' ánima transida
jo visch amortallat en mon dolor,
y ¡ay! pèl que tè com jo mortal ferida,
¡cuant trista es la mortalla de la vida!
¡cuánt dolsa la mortalla de la mort!
« Sempre ab mon propi pensament en guerra,
visch de tristesa rodejat y dol: [3]
la vida es per mon cor, pária en la terra,
un dia etern, etern y sensa Sol.
¿Voleu saber qui só?... Canya podrida
nascuda en mitj del llot per desventura,
una espiga dels camps esmortuida.
- ↑ Ausias March diu en sòn cant VIII de Amor:
Tu ets dolor que tots los dolors passas!
Tu ets al hom' com al caball mordassas. - ↑ Imitació del vers de Ausias March en sòn cant XXX de Amor:
¡Plagués á Dèu que mon pensar fos mort! - ↑ En son cant XXX de Amor: diu Ausias March:
Malament viu qui te son pensament
per enemich, sentli d' ennuigs report.
