Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/38

ni á contractar los jornals,
ni á parlar de la tarasca,
dos cosas que ádhucli abuy
tenen la gent preocupada.
Serian las onse y mitja
cuant se observá en la canalla
un moviment furiós.
Y al mateix temps, desusadas
se feren sentir mil veus.
— ¡Muyra la gent castellana!
— ¡Muyra lo Santa Coloma!
— ¡Muyra tot, menos la patria.
Y tot seguit se va oir
una terrible descarga;
y mentres los uns fujian
dels canons de la Dressana,
y los altres pels carrers
una sortida buscaban,
com gráns de arena polsosa
que un cop de roch desparrama;
las tropas del castellá
ab l'arma al bras s' adelantan,
deixan en lo camp estés
y sens vida á un pobre diable
ab lo pit atravesat
de part á part per tres balas.
Regná un moment de silensi.
Pero tot seguit sen' alsa
un somaten tan encés
que la ciutat sen' entraba.
Y com riu encaixonat