Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/58

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


has vist passar l' esperansa
sens que visitás ton cor.
¡Ah! cuant de pressa s' mostian
las alegres ilusions,
los altius somits de glória,
los dolsos somits d' amor;
flors preciosas que resseca
d' aqueix mon l' alé gelat;
castells al aire qu' esfondra,
un sol buf del desengany!
¡Niguls d' or, niguls de plata,
nigulets de tots colors;
d' altres brodau l' existéncia,
jo vos dich per sempre adiós!...
 Dols amich que tant anyoras
l'antich goix del cor mostí;
que has caminat en la vida
per mès deserts que jardins;
que has vist com jo fugir juntas
esperansas é ilusions,
com esbart d' ausells que aixeca
lo trapitx del cassador;
no mès llágrimas amargas
no mès llagrimas de sanch;
que los plors tenen dulsura
si los mescla l' amistat.
Y com dos abres que uneixen
lo sèu jemegar farest,
se per barranchs y montanyas,
corre desbocat lo vent;