Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/58

has vist passar l' esperansa
sens que visitás ton cor.
¡Ah! cuant de pressa s' mostian
las alegres ilusions,
los altius somits de glória,
los dolsos somits d' amor;
flors preciosas que resseca
d' aqueix mon l' alé gelat;
castells al aire qu' esfondra,
un sol buf del desengany!
¡Niguls d' or, niguls de plata,
nigulets de tots colors;
d' altres brodau l' existéncia,
jo vos dich per sempre adiós!...
Dols amich que tant anyoras
l'antich goix del cor mostí;
que has caminat en la vida
per mès deserts que jardins;
que has vist com jo fugir juntas
esperansas é ilusions,
com esbart d' ausells que aixeca
lo trapitx del cassador;
no mès llágrimas amargas
no mès llagrimas de sanch;
que los plors tenen dulsura
si los mescla l' amistat.
Y com dos abres que uneixen
lo sèu jemegar farest,
se per barranchs y montanyas,
corre desbocat lo vent;