Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/77

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
A BARCELONA.

(Poesía dedicada á D. Víctor Balaguer y D. Lluis Cuchet.)

I.

 Cantar jo voldría, oh patria estimada,
tas festas y glorias, tas altas hassanyas
que tan t' ennobliren per terras estranyas
de gloria cubrinne tos nobles pendons.
Cantar jo voldría, mes bronca es ma lira,
tos Peres, tos Jaumes, tos ínclits Moncadas,
tos heroes il-lustres que tantas vegadas
lo front humiliaren d'altivas nacions.
Cantar jo voldría tos fets y tas glorias,
cantar jo voldría, los jochs y tas justas;
¡ay! jo cantaria tas naus y tas fustas
que un dia orgullosas ratllaren la mar,
y al vent despleganne tas nobles banderas,
portánt orgullosas tas barras dauradas
d'altiva morisma las turbas armadas
los fronts orgullosos, los feren doblar.

II.

 ¿Qui pòt cantar si 'l plor la veu embarga
al recordar, oh patria, los teus dòls?
Si 'l teu passat lo teu pressent amarga,