Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/79

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

lo valor y constancia de llurs avis
tos fets gloriosos ¿podràs dirme ahon sòn?
Brillants recorts de nostra antiga gloria,
gravats dirasme sòn ab lletras d' or.
Qué importa que los guardi nostra historia
si no 'ls tenim gravats dins nostre cor?
Só catalá, só fill de eixas montanyas,
adoro á Catalunya ab tot amor,
adoro sos palaus y sas cabanyas,
catalana es la nina que jo ador!
¿Quí pòt cantar si 'l plor la veu embarga
al recordar, oh patria, los teus dols?
Si 'l teu passat lo teu pressent amarga
¿qui pòt cantar per un moment tan sols?

III.

 Oh! Barcelona! Barcelona hermosa,
ta llibertat n' es vuy ja sepultada,
ni mourer mes no fa la marinada
de tas dauradas barras lo pendó,
que tos espúreos fills tan sols ne gosan
ab destrosar ton rich collar de perlas,
y gosa mes aquell que mes esberlas
obrir ne pòt á ton hermos blasó.
No alseu lo cap, oh Berenguers famosos
de tombas que los segles consagraren,
dormiu en pau, oh sombras veneradas,
pus no espereu ja veurer renovadas
las glorias de que umpliren tot lo mon;
que aquells que saquejaren vostras tombas