á ta pàtria y á ton Dèu,
lo impur alé del olvit
ha tornat ton foch en neu.
Quí pot cantar si l' plor la veu embarga
al recordar, o patria, los teus dòls,
si 'l teu passat lo teu pressent amarga
quí pòt cantar per un moment tan sols?
¿Qui pòt cantar si 'l aire que 's respira
no es l'aire seductor, embalsamat,
que sols pòt fer vibrar la pobre lira
d' un esperit que viu de llibertat?
Al que avuy vòl cantar, oh patria mia,
aire li falta, es debil son accent.
¿Qui pòt á los seus cants dar bisarría,
cuant la patria no es independent?
Llavors, oh catalans, llavors de veras
ne cantaríam tots ab robust só
las glorias que alcansaren tas banderas,
las glorias de las barras d' Aragó.
Per tenir los poetas d' altre dia,
per sas glorias cantar com s' han cantat,
no 't falta, patria hermosa, poesía,
lo que 't falta tan sols es llibertat.
