Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/87

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

lo bulto cap al Camp Sant;
tan sols li falta un instant
per realisar sa esperansa;
Tot favoreix los seus fins,
palpa la porta, escorcolla,
ja en lo pany la clau sorolla,
empeny, ajusta, ja es dins.



II.


Y apenas unidas las malvas trapitja
que brotan á espensas del cos sepultat,
lo cor se li para, la sanch se li gela,
li regan los membres suor de finat.
Ni vèu de las tombas los trists epitafis,
ni humils de las fossas divisa las creus,
y 'l ruido que escolta de 'l herba moguda
dels morts que se axecan li sembla las veus:
Mes sent revenirse, y lo poch que li resta
de antigua bravura per cert que li val,
destapa una ampolla que porta á proposit
y duas glopadas se'n bèu de cordial;
Y torna á son centro, la vida li torna
li tornan las forsas que anaban fugint,
cundeix per sas venas un foch que l' exalta
y avansa, los ninxos á tientas seguint.
Mes ay! que la fosca las llosas oculta
que mudas revelan los noms dels difunts,
y en va 's desespera buscant la que tapa
la hermosa ab qui un dia ploraban tots junts.