Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/99

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Vostre salvatje bellesa
veneració me infundeix,
y lo prech que 'l llabi resa,
plé de amor, plé de tendresa,
mon ánima os dirigeix.

 Boscos, camps, turons, rieras,
que me donáreu consol
en mas tendras primaveras,
jo vull que las llums darreras
vegeu de mon ultim sol.

 Pus si 'ls jonchs que m' han bressat,
ab corrent hermosa y pura
Darro y Genil han regat,
las flors de ma sepultura
regará lo Llobregat.

 Sí; mon cor ab son sentir
ja de aquí may mes se allunya,
y cuan arribe á morir,
per mon pare y Catalunya
será mon ultim suspir.

J. A. Ferrer Fernandez.