Aquesta pàgina ha estat validada.
Banquo. — La terra té bambolles com té l'aigua, i aquestes ho són. Aon s'han esvaït?
Macbeth. — En l'aire, i lo que semblava corporal s'es fos com l'halè en el vent. Tant-de-bo fossin restades!
Banquo. — Eren realment aquí sers com els de qui parlem, o es que hem menjat de l'herba folla que la raó empresona?
Macbeth. — Els vostres fills seran reis.
Banquo. — Vós sereu rei.
Macbeth. — I thani de Cawdor també: no era així com anava?
Banquo. — El mateix to i paraules. Qui hi ha aquí?
Entren Ross i Angus.
Ross. — Macbeth, el rei ha rebut feliçment les noves del teu triomf; i, en llegint tes personals aventures en el combat amb els rebels, l'admiració i la lloança s disputaven el seu cor; talment restà amb això silenciós, sobre tot considerant lo demés del mateix dia, veient-te a tu entre ls valents rengles noruecs, gens espantat de les estupendes imatges de mort que tu mateix produíes. Seguits com una pedregada, venien correu aprés correu; i cascú duia tes lloances en la gran defensa del regne, i les vessava davant d'ell.
Angus. — Som enviats per remerciar-te en nom del nostre reial senyor; sols per fer-te d'heralts vers sa presencia, no pera pagar-te.
