Pàgina:Macbeth (1907).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




ESCENA VI


[Davant el castell de Macbeth.]


Oboes i torxes. Entren Duncá, Malcolm, Donalbain, Banquo, Lennox, Macduff, Ross, Angus i seguici.


Duncá. — Aquest castell es ben situat; el dolç i lleu oreig gentilment s'encomana als nostres sentits.
Banquo. — Aquest hoste de l'estiu, la falzia, moradora de temples, prova per son amor a la mansió que l'halè del cel té aquí flaire galant. No hi ha fris, relleix, contrafort ni recó propici que l'aucell no hi hagi fet son llit sospès i niu fecon. Allí on més habita i cria, he observat que l'aire es delicat.
Entra Lady Macbeth.
Duncá. — Mireu, mireu nostra honorable hostesa. L'amor que ns assegueix es sovint nostre torment, anc que, no obstant, el remerciem com amor. Amb Lo qual us mostro com heu de pregar Déu que per nòs pagui les vostres ansies i remercii ls vostres treballs.
Lady Macbeth. — Tot el nostre servei doblat en cada punt, i després doblat encara, fóra pobra i simple cosa pera lluitar amb