Pàgina:Macbeth (1907).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Assassí. — Sí, mon bon senyor, segur en el clot que ell habita, amb vint trencs badats en sa testa, el més petit la mort d'un home.
Macbeth. — Mercès d'això. (Apart.) Ja es a terra la serp gran; el verm que ha fugit té natura que amb el temps criarà verí; més, cap dent per ara. (A l'Assassí.) Vés-ten. Demà ns reveurem.
Surt l'Assassí.
Lady Macbeth. — Mon reial senyor, vós no animeu la taula. Es festa venuda la que sovint no s'acompanya, mentres té lloc, amb protestes de benvinguda. Pera menjar val més a casa: fòra d'allí la salsa de la vianda es cortesia; sense ella l reunir-se fóra insipit.
Macbeth. — Dolça membradora! Bé, que la bona digestió segueixi al bon apetit, i la salut a un i altre.
Lennox. — Placia a vostra altesa seure.
L'espectre de Banquo entra i s'asseu en el lloc de Macbeth.
Macbeth. — Aquí tindriem tota l'honor de la nació acullida, si la graciosa persona del nostre Banquo fos present; al qual ans pugui jo renyar per impolit que planyer per cap dissort.
Ross. — La seva absencia, senyor, posa blasme en sa promesa. Placia a vostra altesa honrar-nos amb sa reial companyia.
Macbeth. — La taula es plena.
Lennox. — Aquí hi ha un lloc reservat, senyor.