Pàgina:Macbeth (1907).djvu/59

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

més, tant penós fóra l retorn com seguir avant. Extranyes coses tinc al cap que a les mans m'han de venir; que han de fer-se ans no puguin ser escandides.
Lady Macbeth. — Heu mester la saó de tota vida, el sòn.
Macbeth. — Sí, 'nem a dormir. La meva extranya obsessió es sols la por novella, que vol esser tractada amb dures proves. Encara som ben joves en la tasca.
Surten.



ESCENA V


[Un erm.]


Trons. Entren les Tres Bruixes, encontrant-se amb Hecate.


Primera Bruixa. — Bé, què hi ha, Hecate? Sembleu alterada!
Hecate. — Es que no tinc raó, jaiotes insolents i aixelabrades? Com heu gosat trafegar i mercadejar amb Macbeth d'enigmes i afers de mort? I jo, la mestressa de vostres encants, l'oculta inventora de tots els mals, no he sigut cridada a pendre part o a mostrar la gloria del nostre art? I, lo que es pitjor, tot lo que haveu fet ha estat pera un noi capriciós, rencuniós i pervers, que, com altres fan, no us estima pas per vós,