Pàgina:Macbeth (1907).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



follets i fades, i encisant tot lo de dins.
Musica i una cançó. [Hecate s retira.]
Segona Bruixa. — Per la picor dels meus pólzers, quelcom de malvat s'acosta. Obriuvos, panys, qualsevol que truqui!
Entra Macbeth.
Macbeth. — Hola, secretes, negres i nocturnes bruixes! Què feu aquí?
Totes. — Una obra sense nom.
Macbeth. — Jo us conjuro per l'art que professeu, com se vulgui que pogueu saber-ho, respongueu-me! Mal que desfermeu els vents i els feu combatre amb les iglesies; mal que les bullentes ones destrocin i engoleixin tota la navigació; mal que ls blats verds s'ageguin i els arbres siguin arrencats de rel; mal que ls castells s'ensorrin sobre ls caps de llurs guardians; mal que palaus i piramides abaixin llurs caps vers llurs fonaments; mal que l tresor dels gèrmens de Natura sen vagi tot en orris, tant que fins la destrucció s'empatxi; respongueu-me a lo que us demano.
Primera Bruixa. — Parla.
Segona Bruixa. — Demana.
Tercera Bruixa. — Respondrem.
Primera Bruixa. — Digues si més t'estimes oir-ho de les nostres boques o dels nostres mestres?
Macbeth. — Crideu-los: feu-mels veure.
Primera Bruixa. — Vessem-hi sang de truja que s'ha cruspit sos nou porcells; — greix