Pàgina:Macbeth (1907).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



de totes maneres. Es més: si jo hagués poder vessaria en l'infern la dolça llet de la concordia, metria en renou la pau universal, i destruiria tota unió en la terra.
Macduff. — Oh, Escocia, Escocia!
Malcolm. — Si un tal home es fet per governar, parleu: jo soc tal com he dit.
Macduff. — Fet per governar? Ni tant sols pera viure! -Oh nació miserable! Sota un tirà illegitim amb ceptre sagnós, ¿quan reveuras els teus jorns de salut, puix que l més ver rebrot del teu trono per son propri interdicte està maleit, i blasfema de sa raça? -Ton reial pare era un santissim rei; la reina que t va dur al món, més sovint agenollada que dreta, morí cada jorn que visqué. Adéu sies! Aquests mateixos mals que tu t'imputes m'han exilat d'Escocia. Oh, cor meu, ta esperança es morta!
Malcolm. — Macduff, aquesta noble passió, filla de l'integritat, ha rentat de mon ànima ls negres escrupols i reconciliat els meus pensaments amb la bona veritat i honor teves. El diabolic Macbeth, per moltes d'aquestes arts, ha cercat atirar-me en son poder, i la mesurada prudencia m retrau d'una massa credula precipitació. Més que l Déu del cel sigui testimoni entre tu i jo, car ara mateix me poso en el teu govern i m desdic de mes propries calumnies. Aquí jo abjuro les tares i vicis de