Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/111

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
109
acte segon
hassen, aterrat tornant á baixar.

Qué vols de mí? Oh, gracias, mes... Combaten
á dalt: ves!

said, per son cor.

á dalt: ves! (Y jo aquí!)

hassen

á dalt: ves! (Y jo aquí!) Que está venuda
la nau! Joanot nos ha trait! Que matan
als nostres, los cristians!

(Desapareix Hassen. Said lo vol seguir pero Blanca'l reté lluytant ab ell tota la vinenta escena.)


ESCENA XVIII


SAID y BLANCA. La remor del combat s'ha de sentir á dalt fins á caure'l teló.


said

als nostres, los cristians! Per Alá!

blanca

als nostres, los cristians! Per Alá! Ah!

said

als nostres, los cristians! Per Alá! Ah! Lluytan
los meus ab tos germans: déixam! Apártat!

blanca, lligantlo ab sos brassos ab desesperació.

No us en aneu!