Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/120

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

se'm tancavan los ulls!… Aquí, desperta:
y'm punxaré si cal per deixondarme.

roch

   Qué diu?

guillem

    Ca! Vetlla'l camarot. Hi ha dintre
l'arraix. No'l poden pendre perque'l guarda
la filla de don Carles.

roch

    Que'l defensi
ja es ben estrany.

guillem

    Com qu'está boja.

roch

    Boja!
Ay, ay!

guillem

    O endemoniada. Ves, esplícaho;
ella casi una monja!

roch

    Sí?

guillem

    La duyan
á profesar á Barcelona; y ara
veyésses com defensa aquella porta!
Quan baixárem aquí tots á la una,
mes jo'l primer, á cassa nos llensárem
de Said, y, figúrat la sorpresa
quan la veyém á n'ella defensantlo.
Tots quedarem parats. Filla, ma filla,