Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/120

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
118
mar y cel

se'm tancavan los ulls!... Aquí, desperta:
y'm punxaré si cal per deixondarme.

roch

Qué diu?

guillem

Qué diu Ca! Vetlla'l camarot. Hi ha dintre
l'arraix. No'l poden pendre perque'l guarda
la filla de don Carles.

roch

la filla de don Carl Que'l defensi
ja es ben estrany.

guillem

ja es ben estrany. Com qu'está boja.

roch

ja es ben estrany. Com qu'está bo Boja!
Ay, ay!

guillem

Ay, ay O endemoniada. Ves, esplícaho;
ella casi una monja!

roch

ella casi una monja! Sí?

guillem

ella casi una monja! La duyan
á profesar á Barcelona; y ara
veyésses com defensa aquella porta!
Quan baixárem aquí tots á la una,
mes jo'l primer, á cassa nos llensárem
de Said, y, figúrat la sorpresa
quan la veyém á n'ella defensantlo.
Tots quedarem parats. Filla, ma filla,