Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/138

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


carles

    Qu'he sentit! Ah! Sacrilegi!
l'ha embruixada aquest vil: l'encant que's rompi
Oh, Deu, fes tu justicia; Deu, castiga
tu per tas mans!

ferrán

    Qué aneu á fer? No oncle!

carles

   Soldats, aquí: jo en nom de Deu vos mano
que obriu aquella porta.

(Los soldats vacilan á una indicació de Ferrán.)
blanca

    Ah!

carles, á Blanca.

    'T maleheixo
si mous ni un pas. Só'l rey: só'l Deu: só'l pare!
Avant, soldats

blanca, corrents, y estenentse de brassos devant de la porta.

   
 No: may!

carles

    Avant!

(Los soldats avansan.)
blanca

    Feríume!
(Al acte d'avansar los soldats fa un xiscle Blanca y s'obre la porta del camarot.)