Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/140

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
138
mar y cel
blanca

totas! Prenéume. Ah!

carles, al soldats.

totas! Prenéume. A Lliguéulo.

(Los soldats miran ab Ferrán y no's mohuen.)
ferran

prudencia ja qu'es nostre. Vos Oncle,
prudencia ja qu'es nostre. Vostra filla
té un punyal...

carles

té un punyal... Ferrán, prenli!

ferran

té un punyal... Ferrán, prenli (Qui ho acaba
aixó?)

said, ab tristesa.

aixó? Y donchs, qu'esperéu? No hi ha una fulla
d'acer sobre mon cos. Ben sol me trobo...

carles

Ferrán...

(Pregantli que fassa donar lo punyal á Blanca.)
ferran

Ferrán... Oh, Blanca, vina ab mí: s'entrega...

blanca, mostrant lo punyal.

Prenéulo donchs.

said

Prenéulo donchs. No'm coneixéu? Jo era
l'arraix d'aquest vaixell. Jo la he enfonsada
la vostra nau. Aquí en ma vestidura