Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/142

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Blanca

    (Com tremolo!)

Said, ab vehemencia

     Oh, patró!...

(A Carles.)

 Vos hi va l'ánima:
jo sols vull que'm matéu!

Carles

     Deu te confonga!

Said, ab desesperació.

    No'm creuhen!

Blanca

     Oh!

Carles

     Dom l'arma de ma filla,
botxí !

said, Comprenent perque no l'agafan

    Ah..s Ja ho veig tot! Senyora, Blanca!

(Ab estrema dolsura)
Blanca

    Que!...No!

Said

     So soc so un pobre que la destra vos esteu suplicant. Deume en almoyna vostre punyal!

Blanca

     No may!