Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/153

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Said

     Vaixell que fores
mon orgull de tants jorns, gávia de fera
hont mon ser embrutit se corsecava,
sigas avuy lo temple d'esta dona!

Blanca

    Deu meu! Me fa morir!

Said

     Va donchs!

Blanca

     Ah!

Said

     Blanca. .
la vostra má!...

Blanca

     Said!...

Said, besantla.

     La que volía
matarme y m'ha salvat!

Blanca

     Es vostre, vostre!

Said

    Llenseu al mar aqueix punyal: m'esglaya
tenintlo vos.

Blanca, lo llensa per la finestra.

    Ja está. Fugiu!