Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/155

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Said

     Ah, Blanca!
 (Said va áltre cop á la finestra.)

ESCENA XII


BLANCA, SAID, CARLES, després FERRAN, JOANOT, GUILLEM, ROCH, SOLDATS Y MARINERS, Said ha agafat la corda, y's troba de part de fora. Caries, ha baixat un grahó y s'atura.

Carles

    Hont es lo vil!

Blanca, á Said.

     Ja tornan! Ah! depressa!

Carles

    Morirá!
(Ix la lluna que ilumina de plé a Said, qui ha baixat fins á genolls.)

Blanca

    'L pare!

Carles

     Ah! Fuig!
(Carles haixa altre grahó y dispara sobre Said al moment en que Blanca, coneixent la intenció de son pare, d'un salt se posa al devant de Said, per resguardarlo ab son cos, rebent la bala y vacilant ferida.)