Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
Mahomet, murmurant.

    Boig! Tot ho dona.

Hassen, á Mahomet.

   Quan ell ho fá...

Said

    D'altre home la veurías?

Osman

   Avans qu'aixó arribés, per no sentirho
lo clot m'hauría obert al fons de l'aygua.

Said, satisfet.

   Be.

(A Mahomet y Osman y Joanot.)

 Aneu.

(Cridant á Hassen.)

 Hassen!

(Per los altres que encara no son fora.)

 A fora he dit... (La vena
que'm rellisca...)

(A Hassen ab frenesí.)

 No ho veus? Que mal la posas!

Hassen

   Senyor...

(Li arregla mentres se'n van escala amunt los demés.)

Joanot, desde mitja escala.

    (Un altre cop jo la he somniada!...
Ma esposa! Oh, quin passat! Jo me'l vull treure
del cor!)

Said, á Hassen que no li ha arreglat be la vena.

    Mal llamp! No'n saps! Ves: la captiva
que vinga tot seguit. Ismul me falta!