Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/25

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
23
acte primer

t'hi vaig portar. Quí sobre l mon més pura?
Pot ser pecat lo durte á Barcelona
á professar en lo convent del Carme
aprop de ma germana la abadessa?
No ha estat ta vocació?

blanca

No ha estat ta voca Oh, si!

carles

No ha estat ta vocació? Y que's diga
que per ells hi ha rigor! Y ha nat á Espanya
tota esta gent! Al tráurels de Valencia
fa vint anys espulsats, cóm no'ls hi obrirem
las naus en alta mar! Aquets hi eran,
los deixárem á Alger: té, avuy'ns pagan.

blanca

Donchs, acepta es sa mort per nostra gloria?

carles

Cada un que mor s'obre l'infern per rébrel,
y s'obre'l cel á qui, morint, lo mata.

blanca

No sé, pare, no sé... Potser m'envía
Deu esta prova per major ventura.
Quan era jo petita .. en una celda
me tancáreu de cop, tant, que passava,
sens dármen compte, de jugar ab ninas,
á servir á Jesús. Be prou las llágrimas
m'eixían estant sola; y en lo temple
que sovint me distreya! Fins á voltas
veure'm semblava á mon entorn las ninas
que ab los ulls me cridavan joganeras!...
mes sobte alsava'l front esporuguida
sentint una má ossosa en mas espatllas