Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Ferran

    'L nostrámo. Vina.

Carles, á Ferrán.

   No li enrahonis.

Joanot, ab terror.

    (Los cristians!)

Ferran

    Be, oncle,
que hi perdém!

Joanot, duptant si s'acostará als cristians.

    Oh, no, no! Si'm coneguéssen!
Mes fa tants anys!...

Ferran, tocantlo per la espatlla.

    Bon home!

Joanot, sorprés girant lo rostre.

    Qué!

Ferran

    T'amagas?

Joanot, rihent per dissimular.

   Jo? Per vosaltres? Qué voléu?

Carles, ab despreci.

    Res.

Ferran

    Oncle...

Carles

   Si es un vil condempnat.