Aquesta pàgina ha estat validada.
_(page_9_crop).jpg)
Acte segon
La mateixa decoració.
ESCENA PRIMERA
BLANCA, CARLES, JOANOT, un corsari. Acaban de menjar los dos captius. Lo corsari recull los plats en un cistell y se'n va. Blanca está vora de la finestra mirant al mar. Carles seu, recolzat en la taula, ab lo cap baix. Joanot los observa á certa distancia. Es en plé día.
joanot
(Tremolo de mirarlos, quí ho diría!
y'l cor se me'n hi vá Pobres! Mas penas
d'ensá que aquí'ls tením prou son dobladas.
Lo recort del passat més me tortura;
y ab tot sento una forsa que m'inclina
