Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/61

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
59
acte segon


ESCENA II


BLANCA, CARLES


carles

No'm puch fer á mi Ah! Ja es fora.
No'm puch fer á mirarlo Y que ell nos duga
lo menjar! Son crudels! Blanca, qué pensas?
Blanca, filla.

blanca

Blanca, filla. Ah!...'m cridéu?

carles

Blanca, filla. Ah! 'm crideu? Resas?

blanca

no puch resar. Estich febrosa: No, pare;
no puch resar. Estich febrosa: á voltas
fins pensaments de Santanás m'acuden!...
Comenso una pregária, y quan hi atino
mon cap quí sab hont es!... Deu meu!

carles

mon cap quí sab hont es!... Deu m Las horas
que llargas aquí son! Aquesta calma
poch á poch me consúm!

blanca

poch á poch me consúm Ja fa nou días
que'ns prengué aquesta gent!