Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Said crit suprém. Tots fugen ab espant reunintse
 en un recó.

     Ah!
 (Cridant als piratas desde'l peu de la escala.}
 Gent de lluyta!

ESCENA XII


SAID, BLANCA, FERRÁN, GARLES, MALEK, JOANOT,

HASSEN, OSMAN, MAHOMET, y altres PIRATAS. Al crít

de Said, precipitadament se presentan invadint la escena.


Said

    Minyons! Tothom assí! Deixéu las velas
y'l timó: veniu totsl Miréulos ara,
mireu los cristians; fregueu sas robas,
flayreu sa carn! Son los butxins que un día
delmaren nostra rassa! Avuy miréulos:
se befan de nosaltres; nos escupen
ab sa bava apestosa'ls miserables!

Malek

    Donchs revénjat en ells. Jo vull la vida
del patró!

Mahomet

     La dels dos!

Joanot, volent contenir á Said

     Atúrat!

Blanca

     Pare!