tichs capitans de mar, desitjaba donar á coneixer tant los dels marins de guerra com los dels mercants, mes si l' empresa es facilíssima respecte 'ls primers perqué no consisteix en altra cosa qu' en anar aplegant noticias, es de tot punt impossible respecte 'ls segons, puix particularment no 's troban datos que posin de relleu determinadas personalitats, per aixó es que prescindiré complertament d' enclourer en aquest treball als mariners mercants, comprenenthi tan sols los de guerra, que podém clasificar dividintlos en distints grops segons los sigles en que floriren.
L' época en que començá á existir la verdadera marina militar de Catalunya es, com ja sabeu, lo segle xii. Las expedicions anteriors no tenian carácter de nacionalitat, obraban independenment del poder reyal, eran dirigidas y manadas per senyors ó delegats dels comuns y pobles, y sobre tot restaban sens importancia ni força los resultats que produhian; per aixó es que foren escassísimas y solsament mogudas per la necessitat, més prompte dirigidas contra corçaris y piratas que contra poderosos enemichs de la patria, com sucseheix ab l' espedició que 'n l' any 813 armá Armengol, comte d' Ampurias, pera acometrer als alarbs piratas qu' infestaban las costas de Córcega al quals derrotá en lo canal de las Balears, apoderantse de vuit baixells y 500 captius. Aquesta fou la
