bles conspiracions per que Russia passa; y, un cop á París, escrigué las Memorias qu' avuy publiquem. Gran part hi há en ellas de recorts personals y autèntichs; tot lo restant, portat aquí pera la major caracterisació del quadro, si no es personal, es tret també de fets llastimosament positius qu' ocorregueren á amichs del autor.
Com aquest es escriptor de rassa, y per tant jamay ha tractat d' escriure en més llengua que la propia—l' única que se sent de debó, y l' única ab que tothom pot expressarse ab espontaneitat, propietat y energía—baldament se trobés á Fransa, hont viu encara, y baldament conegués lo francès fins á un punt que no li hauría permès dir disbarats, escrigué sas Memorias en rus. Però lo pitjor del cas era que, escritas en rus, no podrían circular per son pahís. Aquell treball hauría quedat, donchs, reduhit á una expansió purament personal, tot lo més coneguda de quatre amichs, si no 's traduhía á una altra llengua de nació més lliure. Lo més natural era ferlo traduhir al francès; però aquell jove emigrat no tenía á París prou coneixensas pera trobar un bon traductor, ni pera ferho publicar després, de profitosa manera.
La sòrt, no tan descastada sempre per lo realment bo, com molts fátuos la pintan, s' encarregá de resoldre 'l problema. Lo jove Paulowsky fou presentat á son paysá, lo gran novelista Tourguéneff, que, com tots los hòmens d' inteligencia superior, descubría aviat lo mèrit hont era, y 's feya un deber
