ò ridículs... fins que 'l cel se cobreix enterament de bromas, y una mitja claror grisa ho enfosqueix tot ab tons tristos? Donchs això meteix passava en mon pobre cervell. Tan aviat lo tenía mort, sens funcionar, com á mils de pensaments me 'l convertían en fornal ardorosa. M' imposo la tasca d' arreplegar lo fil que 'ls lliga entre sí... Ja n' atrapo un: «La xinxeta fuma». Me dono manya á pensar lògicament en aquesta circunstancia. Me poso 'l problema de seguir en idea l' acció del fum sobre l' organisme humá, ò, com si diguessem, de recordar tot lo que jo sé sobre aquest punt. He lligat duas ideas juntas y n' estich molt content. No, això no es res; estich encara en estat de rahonar.
Los meus pensaments s' embrollan ben aviat perque 'm feyan mal lo cap y 'l pit. Los mals de cap provenen del entumiment de la sanch al cervell... Això está probat de sobras per tot lo que 's troba en los cervells de certs morts á qui s' es feta autopsia. Jo ho he vist ab Andreief fa algun temps; se tractava d' un home qu' havía mort escanyat. ¿Qui era aquell mort? ¿Sa mare vivía encara? Sí, segurament: ¡ell era tan jove! Ma imaginació evoca 'l quadro terrible d' aquella mort. ¡Quíns ulls més grochs y sortits! Dos filets de sanch presa li dibuixan duas
