Pàgina:Mentres pasa la diana.djvu/11

Tio Roc.

Que fa calor en l'estiu y qu'en l'ivern mos fa frét.

D. Pascual

No, pos yo tinc bón humor; vingam eu bachilleries..... (Incomodad.)

Tio Roc.

No son lo mateix els dies.....

D. Pascual.

Conque.....

Tio Roc.

Yo.....

D. Pascual.

Qué?.....

Tio Roc.

Si señor.....

D. Pascual.

Est'hóme no te trellàt. (Apárt.)

Tio Roc.

El llit..... lo demes al riu..... es sért. Ah! Ah! Ah! (Riense.)

D. Pascual.

Y es riu! (Apárt.) Pos señor quede enterad. Si d'esta manera aném no podrem averigüar..... parlem un poquet mes clar (Quidránd.) á vore si s'antendrem: que diu del llit?.....

Tio Roc.

Yo? carát, no res..... ¿ y que tinc que dir ?

D. Pascual.

Ya üa pogud definir, es qu'estava andormiscad

Tio Roc.

El llit üapo ya se vé.

D. Pascual.

De segur que mo pensava; (Apárt.) pero com d'ell marmulaba..... (Alt.) ¿ ha dormit bé?

Tio Roc.

Molt re bé. Man despertad les campanes y entonses pa mi m'ha dit: « caramba, deixem el llit: pasechém para fer ganes.

D. Pascual.

Vosté no les té menudes. ¡Chesus que ganes millors..... (Apárt.)

Tio Roc.

Les tinc machors y menors: Pero may les he perdudes.