Tomasa.
|
Vechen vostés per no res.....
|
D. Pascual.
|
Mira, si m'anquietes mes
pases hüi la carrasqueta.
|
Tomasa.
|
Al gos flac puses en ell.
|
D. Pascual.
|
Despues ya no yama vénit.
|
Tomasa.
|
Se li va calfand el chenit
conforme và fendse vell.
|
D. Pascual.
|
¡Desvergoñida!(Incomodad.)
|
Tomasa.
|
Aixi es;
ya eu té en la cara.
|
D. Pascual.
|
¡Tomasa!
Mira, marcha de ma casa
que no aprofités pa res.
|
Tomasa.
|
¡Ay pare, pare!(Quidrand plorosa.)
|
D. Pascual.
|
Chiss....chis....(Imposanli silensi.)
|
ESENA CUARTA.
Els mateixos, y el tio Roc
Tio Roc.
|
¿Que vols filla meüa?
|
Tomasn,
|
El amo no m dona tregua.
m'ha despachad.....ji! ji! ji!(Plorand.)
|
D. Pascual.
|
Sab lo qu'es.....
|
Tio Roc.
|
No necesite.
¡Anchel de la mehua vida!(Abrasandla.)
|
Tomasa.
|
¡Ay! m'ha dit desvergoñida
y que pa res aprofite.
|
Tio Roc.
|
¡De veres!.....estic confus;
alerta, medixca els pasos (Amenasandlo.)
que yo li partiré els nasos
mes pronte que un dir Chesus.
|
D. Pascual.
|
¡Del carat!.....que valentón!
vamos, ya.....segurament
|