Pàgina:Mentres pasa la diana.djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Tomasa. Vosté te raó.
D. Pascual. ¡Falleta!
Tomasa. Vechen vostés per no res.....
D. Pascual. Mira, si m'anquietes mes

pases hüi la carrasqueta.

Tomasa. Al gos flac puses en ell.
D. Pascual. Despues ya no yama vénit.
Tomasa. Se li va calfand el chenit

conforme và fendse vell.

D. Pascual. ¡Desvergoñida!(Incomodad.)
Tomasa. Aixi es;

ya eu té en la cara.

D. Pascual. ¡Tomasa!

Mira, marcha de ma casa
que no aprofités pa res.

Tomasa. ¡Ay pare, pare!(Quidrand plorosa.)
D. Pascual. Chiss....chis....(Imposanli silensi.)
Tomasa. ¡Pare!
ESENA CUARTA.
Els mateixos, y el tio Roc
Tio Roc. ¿Que vols filla meüa?
Tomasn, El amo no m dona tregua.

m'ha despachad.....ji! ji! ji!(Plorand.)

D. Pascual. Sab lo qu'es.....
Tio Roc. No necesite.

¡Anchel de la mehua vida!(Abrasandla.)

Tomasa. ¡Ay! m'ha dit desvergoñida

y que pa res aprofite.

Tio Roc. ¡De veres!.....estic confus;

alerta, medixca els pasos (Amenasandlo.)
que yo li partiré els nasos
mes pronte que un dir Chesus.

D. Pascual. ¡Del carat!.....que valentón!

vamos, ya.....segurament