batuts y morts pe' ls gosulans en los espadats saltants de Pedra Forca. Créyan los francesos que detrás de Pedra Forca hi havia ja llur pátria. Confonguéren esta montanya ab lo Creus ó Cadí (dels Alarbs).
Coll de Port, camí de Sant Llorens y Solsona, al peu de L' Estivella, montanya elevada com á dos mil metres sobre l' mar, extrém del Port del Comte per aquest costat, tranzitable sempre menos en temps de vents y neus. Si bufa fort lo vent, poca neu basta pera no poderlo passar.
Durant l' última guerra civil, los puigs del Mitj-Jorn se vejéren coronats de carlins baix lo mando del cabecilla Baró pera privar lo pas de Coll de Port à la columna del general Esteban; mes los canons del General desallotjaren als carlins desde l' Coll del Buch y Cim del Arp, empaytantlos al meteix temps dúas companyías á la bayoneta (18 d' Agost de 1875).
Al O. se troban las partidas de Serras, Collás y Forcas, devant del poble, en un turonet á l' altra part del riu de Mola y al S. O.
Los Collás y Forcas fou lloch destinat à las excucions de la justícia en temps dels alarbs.
Ademés hi ha las partidas de Gabarret, Coll del Buch, Plans y Burguera, al extrém de las quals passa lo camí de Fórnols per la Bugassa á Solsona.
Crech que Burguera deuria ser Gorguera, degut al riu que baixa cap á la Bausa, en qual punt de Burguera té alguns gorchs d' aygua.
Lo camí de la Bugassa pe 'l Querol i Solsona crech que fou obert pera portar canons d' artilleria al Castell de La Seo l' any 1822.
Al N. se troban las partidas de Vinyas, Solá, Sant Taló, Vinyals, Rodell, Rotsubirá, Espinal,
