més cants d' aquesta espècie. Avans se feyan de cos present y encara avuy se fa molt, menos en cas d' epidemia. L' interessat ó bé l' més prop parent paga tota la funció relligiosa. No s' convida á ningú á menos que sían parents de fora poble. Acostuman á acudirhi tots los vehins del carrer á més dels parents; y com la absolta costa tres quartos ó nou cèntims, tres cada volta, no pagan res los assistents y l' capellá los afegeix al compte de las missas y funerals. Las absoltas se fan al cementiri mentres se cubreix de terra l' atahut, caixa ó bagul, en presencia dels pares, fills, esposos ó esposas, que son cap del dol per consuetut. Aquesta última part es una escena esgarrifosa pe 'ls més prop interessats. Al veure com los fossers á cops d' aixada enterran la caixa ó bagul, fent caure á voltas grossas pedras sobre, que fan un soroll especial, ;quín desconsol pe 'l qui ha tingut la desditxa de perdre pera sempre aquella mare, aquell pare, aquell fill, aquella filla, aquell marit ó aquella muller! Després del enterro s' acompanya lo cap de dol á casa seva, se diu un pare nostre y s' despedeix.
Quasi bé no s' distingéixen las cullitas bonas de las dolentas, puig que l' terreno, si no es ben femat, produheix poch y no s' pot fer més que una cullita. Perduda aquesta, no s' cull res.
Com que l' poble ha vingut molt á menos de vehins, quasi s' cull pera viure un any de bona cullita. No obstant y ab una cullita regular, no falta cada any á emigrar durant l' hivern una part de vehins pera buscarse mellor aliment que l' que recúllen, puig que l' terreno sols dona un poch de blat, patatas y cols, molt bonas, verduras, lle-
