Vés al contingut

Pàgina:Miscelána folk-lórica (1887).djvu/151

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Aqui dalt de la montanya
Tot lo bé de Deu hi tinch:
Las rosas de quatre en quatre,
Los clavells de cinch en cinch.

Allí dalt de la montanya
Lo cucuch hi ha cantat;
Quan las cabras farán llana,
Las donas farán bondat.


UNA CANSONETA VELLA.

En aquellas montanyas altas
Que l' sol hi toca al dematí,
Se n' hi ha una gentil pastora
Que á n' a mi m' fa pena' y morí.'

Tornada: ¿Qué ti n' so fet, pastorilleta,
Tu que no m' vols deixa' dormí?

També hi ha una font d' aygua viva
Que l' amor hi va al dematí,
Que m'agafa de la maneta
Y 'ns asseyém sobre un padrís.

Toca la una, toca las dos,
Pastorilleta may partí;
Toca las sis, toca las dotze
Y l' gall canta la mitja nit.

Álsat, álsat, pastorilleta,
Q.ue ja es hora d' aná' á dormi'.
Si fossis una nina sabia,
No passarias nit aqui.

T' estarías casa 'ls teus pares
O bé a la botiga á cusí;
Farías puntas, farias mitja,
Brodarías sobre un coixí.

Quan te dirà la teva mare
Hónt has passat aquesta nit,
¿Qué li diràs tu, desgraciada,
Qué li dirás al dematí?

Jo li n' faré la giradeta
Sota d' un roseret florit,
Q.ue las rosetas eran blancas
Y del coló de jesamí.


UN PROVERBI DEL PAÍS.

Qui deixa lo parell[1] y l' animal
Y deixa anar la dona a festas,
Sj queda cornut y sense bestias.

  1. Lo parell vol dir los bous de traball.