Pàgina:Miscelána folk-lórica (1887).djvu/152

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
MOTS PROPIS.

Encara pú.—Classe d' adverbi, molt usat en est poble, que significa menos mal. S' usa moltas vegadas encara, però s' usava molt més cosa de trenta anys enrera. Quan á algú li passa algunas cosas ó fets desagradables y entre mitj dels tals li surt bé alguna cosa, s' acostuma á dir: Encara pú.

Maca.—Modo negatiu d' alguna cosa, però que sempre va afegit á alguna altra dicció, per exemple: ¿Per qué no deyas á fulano que vingués?—Maca l' hay ó l' hi vist. ¿Per qué no feyas alló?—Maca hu sabia. ¿Per qué no has acudit á la festa?—Maca sabia que n' fessin. S' usa pera excusarse d' alguna cosa.

Tira que t' toch ó Tira tú. — Mot ó dit, usat quasi més pera criaturas que pera grans ó adults. Quan algú 'ls dona alguna cosa de bó, gusmandería, llaminería, altra persona que ho veu, acostuma á dir: Tira que t' toch. Tira tú.

Ye.—Especie d' interjecció que significa unas voltas extranyesa, altras alegria. Per exemple: ¡Mira quina cosa més bona! Ye ¡qué bonica! Ye ¡qué lletja! Ye ¡qué estranya!

Algunas altras diccions hi ha, de que potser m' ocuparé un altre día.

JOCHS DE LA INFANCIA.

Punyet que toch.—Joch pera noys y noyas molt petits. Consisteix en posar los tres ó quatre noys y noyas lo puny clos un sobre altre, fent de manera que l' puny que está sobre de tots fassa una mica de forat, ço es que no sia tapat per lo