dit pólzer. Lo noy ó noya que dirigeix, pessiga suaument cada un dels dits closos fins que es al últim de més amunt, dihent: Punyet. Y respon lo pessigat: que toch. Quan ja ha pessigat á tots, posant lo dit en lo foradet que fá l' últim puny, diu: ¿Qué hi ha en aquest foradet? Y respon lo del puny: Oli d' arjan. Continúa: ¿Quí l' hi ha posat?—Lo fill del gat.—¿Qui li traurà?—Lo fill del capellá. Continúa: Aquell que primé riurá un revés haurá. Llavors se posan á fé l' borinot ab la boca tancada y movent cada hú los punys en moviment circular davant del pit, acabant lo joch y perdent lo primer que rihent esclata y ensenya las dents.
Pessich pessigola.—Comensa l' joch posant cada hú lo dit del mitj en la falda ó genoll, segons sían noys ó noyas formant los caps dels dits una semicircunferencia. Luego l' director pessiga suáument cada un dels dits aixís posats, dihent: Pessich pessigola y cama de viola; á las portas de França, hi ha una llansa; furcó furconet, ves á palla y ves á fret véshi tú qu' ets virgonet. Al qui toca l' última paraula, quan li pessigan lo dit, na de cumplir una penitencia, y apartantse del lloch hont s' ha fet lo joch, los demés se reuneixen y de baix en baix se posan cada hú un nom que l' qui ha perdut no puga sentir. Aquells noms que s' han posat representan joyas. Fet això, crida l' director ó directora al qui ha perdut, dihent: Llentilla llentilla, Y respon l' altre: Ma mare n' es filla. Continúa l' primer: Vostre marit ha arribat (si es noya: si noy, vostra muller), y respon l' altre: Ben arribat sía.—Moltas joyas ha portat.—Bonas sían.—Ha portat... tal cosa.—
