tas las ofenian y poch á poch conseguiren que ningú las anomenés per altre nom que 'l d'Emilia, ó Carme, ménos la senyora Munda, que no se 'n podia estar, sobretot quand volia dirlos cosas afectuosas.
Los pochs anys s' atrauhen y aquellas duas poncelletas eran grans amigatxas del Ramon y l' Hermenegildo... lo fill de la senyora Munda, viuda d' un guarda-magatzem d' estancadas muy prostergado en su ramo segons ell afirmaba; orfaneta de pare y mare, fillola d' una padrina hisendada que vivia á Montbrió, ab la Pepa, una criada mestressa que fou consultada y trová del seu gust aquell pretendent melós, tant ben parlat.
Lo difunt guarda-magatzem se deya de nom de fonts: Don Arsenio, y de llinatge: Parra de los Santos Prieto de los Certales. Descendia dels Parra de la Rioja y dels Prieto de tierra de Campos lo qual esplicava aquell nom tant gótich d' Hermenegildo donat á son fill, que mort ell, malgrat l' oposició enérgica de la Pepa, la peresa de vehins y amichs que 'l trovaban massa llarch reduhí á Kildo, Kildet y Det.
—Enteniment Det! cridaba la senyora Munda ocupada en l' agradable tasca d' arreplegar los quartos del calaix del taulell y
Pàgina:Niobe (1889).djvu/101
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
