Pàgina:Niobe (1889).djvu/47

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 49 —

 La melodía ab que's cantan eixos goigs es d' alló més tendre.
 N' hi ha que trovaban més bonichs aquells de:

Puix reynáu sobre dels Sants
Excel·lent y vencedora
Per los vostres Goigs tant grans
donáunos Remey senyora.

Remey sou en lo primer, etc.

 Y l'altre que diu:

Remediáu per goig Princesa
del Arcángel Gabriel.
. . . . . . . . . . .

 Mes al Ramon los de la mare de Deu del Remey de Valls, eran los que més goig li causaban.
 Sols li agradaban casi tant, los de la Mare de Deu del Llorito de Brafim.

Del Lloret sou nomenada
vos, Verge y Reyna imperial,
Mare de tots, advocada,
de Nazareth natural.

 Aixó de ferli saber l'autor, d'una manera tant ingeniosa, de quin poble era la Mare de Deu era per ell una atenció qu'agrahía. Després segueix: