Pàgina:Niobe (1889).djvu/49

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

may... aixó de sí totas las donas ponen ous y covan, deu ignorarho.
 Pobre padrinet! ara jeya en aquella caixa tant estreta que ben aviat taparían ab aquell tap dels nusos que representaba la carassa tant pahorosa. Ja no 'l veuría més per casa, no li tornaria á servir la missa. No dirían may més lo rosari junts, no li ensenyaría més goigs!
 Per llá á quarts de vuyt se sentiren los cants dels capellans que venian á cercar lo mort, lo rimbombori de la gentada que 'ls acompanyaba...
 Lo fuster entrá ab la gorra damunt l'espatlla, farfullá dins sa butxaca, ne tragué una clauheta y baixant lo tap de la caixa, anaba á tancarla... y l' haguera tancat sens que ningú li hagués dit res, si 'l Ramon no li hagués agafat lo bras ab tota sa forsa privantlo de moviment... «No 'l tanqueu Miquel, no 'l tanqueu li deya, plorant, desesperat, s'aufegará pobret padrí.»
 Un ó altre 'l prengué amanyagantlo, y 'l mal cor del Miquel degué tancarlo; puix al cap d'un moment, pe'l finestró de la cambra ahont l'habian portat y hont moltas donas lo redoltaban, vegé al mitj del carrer... la caixa... tancada!... pobre padrinet! portada per quatre vehins, precedida de duas