Pàgina:Niobe (1889).djvu/54

prit s' enfosqui densá qu' ab sas propias mans enmortallá á son germá gran.. al hereu Garriga á l'amo, al senyor del Molí Vell... ton avi patern,... mon protector.
Ets prou entenimentós perque també't fasses cárrech que de la pobre tia fou jove y de bon veurer...
Aixó li deya per alló de las carassas... Estímala, y quand pugas ajudarla, fesho. No l'abandonis, que tas mans piadosas l'enmortallin. Testimoni de tres generacions de ta nissaga, quand ella mori, sols tú portaras son nom. Pórtal honradament, no corris darrera l'anomenada, contentat d'esser conegut y estimat per la gent modesta ab qui't tractis. Si 't pervenen contratemps, encomanat á Deu y pensa en mi. Després d'haber meditat, si 't sembla que 'l pas que vols donar fora de mon agrado, dónal. Si tens pór, de que jo't renyaria, abstente d'obrar.
Adeu fillol estimat. Per tu m' aconhortaba de viurer.
Deu nostre Senyor disposa que 't deixi solet, desvalgut... fassas la seua Santa Voluntat.
Amen.
Y en compte del seu nom com acostuma-