Pons de Copons; dels magnats y reys que s' hostatjaren dintre 'l convent; ó li espliqués las causas humanas que excusan al darter
abad, lo P. Gatell, qu' al fugir del Convent sols pensi en emportarsen carretadas de blat, gerras d' oli... fins márfegas! deya 'l vellet de Vimbodí.
Moltas vegadas son padrí s' assentaba damunt d'un capitell enderrocat, copiant ó, llegint inscripcions tombals, y 'l xiquet mentres tant., escorcollaba munts de runa, arreplegaba trossets de rajolas vernissadas ab las P.O. y l'emblema del Abad baix quin gobern foren cuytas: un portal, duas copas, un cunillet... Y si 'ls agafaba fret ó tristesa per tanta desolació ó veus d' altres temps, muntaban fins á l' aygua del ferro, y 'n bebian, amorrats al rajolí mateix, per lló que diu l' inscripció llatina que hi ha damunt:
«Beguda aqui cura molts mals.»
«Beguda lluny pert sa virtut»,... ó valents del tot, si feya bon dia y encara era d' hora, s' enfilaban á la font de la Pena, á la dels
Boixets!...
Després de llegida y rellegida la carta que son padrinet li habia escrita en los darrers
