No vinguis més. Demá anirás á la mateix' hora á cá 'l senyor Lluiset Camas d'or... saps? lo cafeter del carrer de la Nau... t' ensenyará de flauta...
Que t' agradará tocar la flauta?, més que cantar veritat?... N' hi ha parlat lo senyor Manció.
Lo senyor Lluiset Camas d' or, un home hermosíssim: moreno, pell fina, barbeta curta y anellada, cabells sedosos, negres, mans de senyoreta, mirar de príncep moro; vivía en un gran edifici del carrer de la Nau... una mena de palauhot qu' habia sigut casa senyorial y fins potser part d' ell demora romana, com ho indicaban certs vestigis de la fatxada posterior, la del costat del enrajolat que fou fatxada principal quand la ciutat estaba enmurallada per hont corre avuy lo carrer dels Gitanos...
Rebé al Ramon, en mánegas de camisa de dormir y en babutxas, li feu entrega d' una flauta de color de reglessia, d' una sola clau; li explicá 'l mecanisme de la bomba, lo feu bufar pe 'l forat de l' embocadura fins que tragué sons ben redons, li ensenyá las posicions de l' escala natural, del ré grave fins
