Pàgina:Noveles (1906).djvu/102

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
98
emili vilanova

¿Ahont se guayta per conèxer lo temps? Al cel. Donchs, la de casa es marinera; en mirantme als ulls, ja sab com se presenta l'atmòsfera. Si està llis, calla; si està clar, me dona conversa, y acabat. No tinch de posar bàndols per les cantonades del pis.
 — Donchs, allà và la meva explicació; — afegí un altre. — Jo, en sortint del Moll, sense anar a fer lo quarto de la gana, me'n vaig a casa. Sembla que arribi'l Capità General. Obren : Deu te guart, a la dòna. Tanco: barretada a Sant Sebastià, que, aplacat derrera la porta, m'està esperant tot lo dematí. Entro al corredor: cop de gorra a la dreta, saludo a l'esquerra, reverencia a un costat y al altre, als quatre quadros ab quatre personatges cèlebres al cel y a la terra, que son Sants de crèdit y d'influxo, tant pels alts com per aquí baix; ab los ulls ja'm donan les bones tardes, volent dir: apa, Noy tendre, que ja tens lo dinar a la taula. Me fico a la sala: cortesía y acatament de primera classe, y no axequis l'esquena sense haverte tombat per tots quatre vents.