Pàgina:Noveles (1906).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
8
emili vilanova

tar per casa, ab sabates de simolsa y casquet de seda, se'n pujan a portar feyna als finistes y obrers de plata, que desde'ls terrats en avall son les industries a que's dedican tots los estadants; lo sereno que hi dona una passada cada dilluns pera recullir la colecta setmanal y, de cent en quaranta, a les nits en que dèu estar de broma, s'hi arriba per cantar l'hora y la serenitat del cel.
 No's distingeix lo tal carrer per sa claror ni per sa netedat, ni convida a passarhi per fer dressera, per que, ademés dels repichs dels martells que no sossegan en tot lo día, l'emboyran sovint unes fumeres espesses, de sentida ingrata del vidriol ab les sals per fondre l'or y acolorirlo, y'ls socarrims de la mixtura de manegar ganivets, que sembla com si una bruxa fes bullir en lo calderó les herbes de malastrugansa que donan encisos pera fer patir.
 De manera que l'escatimada llenca de cel que'ls vehins veuen per la esquerda de l'androna, y tan apartada com si la guaytessin ab uns gemelos de teatre posats als revés, encara l'entelan, per necessitats de la