Pàgina:Noveles (1906).djvu/146

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
142
emili vilanova

bo, y tan gras, qu'ara té de pendre altres aygues per rebaxarse les sanchs. Va volguerhi quedar massa be ab aquella casa.
 — Però díguili vostè tot axò al senyor Jaume, que se la treu del devant ab un rebufo.
 — Jo aniría a trobar la Caterina.
 — No mana ningú més qu'ell a casa seva. Pobra Caterina! no hi sufreix poch ab aquell llunàtich, surrut! per que té quatre quartos... dèu sapiguer de fer panys y claus; però de cuydar malalts, que's desi y'n nombri un altre, que no hi enten.
 — Jo ho veig, y ells ho fan a fi de be.
 — Però no's separan de lo que diu lo metge...
 — Si hi tenen prou confiansa...
 — Y la malalta, més aviat mal que be! No soch axís, jo no me'n fio de la dita d'un home; jo per mi, que fassan lo que vulguin, però aqueix curandero ja l'haguera anat a trobar. Ja veurà, fora una probatura... —